dimarts, 1 de gener de 2013


El primer dia de l'any
Aquest any que hem deixat ha estat diferent. Tota la meva vida he practicat esport, en un principi amb olor a gasolina, però des de fa força temps, les cames, el cor i els pulmons han estat els elements determinants a l’hora de practicar les dues activitats que més satisfaccions m’han aportat: la btt i el running.

Però el 2012 el recordaré com “l’any que hem vaig fer mal”, una petita peça del genoll que es va esquinçar, ha fet que temporalment, no pugui córrer i quan aquesta activitat és la que ocupa la major part del temps lliure, un contratemps així resulta difícil de superar.

L’Excel que recull des de fa anys, els registres de tots els meus entrenaments i curses, amb els temps, quilometres, ritme, ruta, calçat que portava, companyia, sensacions, etc. està en blanc des del dia 8 de setembre i de moment sembla que encara va per llarg. No hi havia cap setmana sense algun entrenament o cursa anotada, a vegades amb sumes de més de 200 quilometres al mes quan em preparava per una marató o cursa llarga. Els registres de curses fetes, algunes que mai oblidaré: Puigsacalm xtrem, marató de Barcelona, Trailwalker...molts bons records i ara...parat!

No tinc la sort de ser un Mesi, Abidal o Tito, que al mateix dia o el següent de lesionar-se tenen tots els mitjans necessaris a la seva disposició,  per tant, fins que algun metge li doni la gana de posar-me la ma a sobre per intentar reparar la lesió, seguiré sense poder practicar l’esport que més m’agrada.

De totes maneres, com que és molt important tenir il·lusions en aquesta vida, m’he proposat abans d’acabar l’any tornar a córrer, i faré tot el possible per que així sigui, el 2013 serà “l’any que em van operar i vaig tornar a córrer”.