NOCTURNA LPH

Ahir no va ser un dissabte qualsevol. No tenia cap lesió que m'ho impedís, el temps hi acompanyava, vaig tenir temps i ganes, però no vaig sortir a córrer fins al vespre, quan ja fosquejava, va ser llavors quan em vaig calçar les Sportiva. Ahir tocava anar a la Nocturna de Les Planes d'Hostoles.

La gent que anem a curses ja comencem a saber que Ticoxs Run fan les coses ben fetes, i aquesta vegada no ha estat diferent. Molts amics i coneguts a la sortida, temperatura ideal amb una mica de xafogor, recorregut no massa llarg, 12 km per intentar fer en menys de 1:20, bon desplegament de mitjans per part de l'organització, arcs de sortida muntats, cronometratge amb xip al dorsal, carpes, equip de so a tota pastilla, tot a punt pel tret de sortida.

Comencem a córrer amb els últims raigs de llum del dia però així que entrem a una zona boscosa ja necessitem el frontal. Els 4 o 5 primers km es podien fer corrent, el recorregut estava ben marcat i els camins que no havíem de seguir estaven tallats amb cinta, cosa que s'agraeix a la nit perquè si no és molt fàcil perdre't. Va ser quan ens acostàvem a mitja cursa que el recorregut començava a mostrar la seva duresa, els que no estem massa entrenats havíem de fer-ho caminant. Vaig perdre el contacte amb els companys, però des d’aquí ja es podia veure el que seria el primer cim important que mostrava el gràfic del perfil. L’ imatge de la paret del castell d'Hostoles il•luminada, dalt de la muntanya, era espectacular. L'organització va pujar un generador i un potent llum a dalt, va ser molt encertat, ens va fer la pujada una mica més distreta i no vam pensar tant amb l'esforç que estàvem fent. Tot i que el temps corria, vaig fer una parada al peu de la paret per mirar una cosa que segur que no havia passat mai a la vida, aquella imponent paret il•luminada amb llum artificial, segur que era la primera vegada a la història que es podia veure. El cap recula cap al 1.400 i pico, si en Francesc de Verntallat hagués tret el cap per la finestra de la torre i ho hagués vist, ens hauria enviat les tropes i ens liquidaven a tots!.

Retorno al 2014 i enfilo la baixada amb molt seny, em retrobo amb els companys, a les baixades és important portar un bon frontal, comentem com ens trobem i la tònica és que guardem forces per la segona pujada, més curta que la primera però més dura. A dalt, un avituallament també pujat a força de braços. És d'agrair l'esforç que han fet els Ticoxs amb tots aquests detalls, no sé si el que té les idees és el mateix que ho puja, però en tot cas està molt i molt be.

A partir d’aquí, tot baixada i pla fins a l'arribada. M'he reservat tant que aquests últims quilòmetres encara puc tibar i avanço algun corredor, acabar amb aquestes condicions és el que desitja tothom, crec. Entro a meta, molts aplaudiments com si hagués fet alguna cosa molt important i tant sols, el que he fet, és passar-m'ho bé.

Fantàstica organització, detalls de qualitat, avituallaments perfectes, el de l'arribada espectacular, molta gent implicada, controls a cada cruïlla important. Tot i algunes queixes, el marcatge era correcte, a les nocturnes cal extremar la vigilància i cal estar molt més atent que en una cursa de dia. Trofeus pels primers , un fuet i altres obsequis per cada corredor i cap a dormir. A això jo li dic "sortir de marxa".

Vist així, sembla que la cursa ha estat un èxit, realment els que hi hem assistit hem tingut aquesta sensació. Però alguna cosa passa darrerament en el món de les curses, cada vegada hi ha curses de més nivell, difícil de superar-se, i en canvi el número de corredors disminueix. Ja no és qüestió d’encertar la data, posar un preu de l’inscripció econòmic, donar un obsequi preuat o qualsevol altre millora que vulguem fer. En aquests moments hi ha tantes curses al calendari que els aficionats hem de descartar-ne. Alguns caps de setmana hi ha fins a 10 o 15 curses en un radi de pocs quilòmetres, per tant, tot i que darrerament ha pujat el número d’aficionats, no hi ha prou gent per omplir les graelles de sortida.

Si seguim així, les curses populars de poble, per molt que ens esforcem cuidant els petits detalls, seguiran amb poques persones inscrites, amb la gent de la rodalia i poca cosa més. Tant sols les gran cites o curses amb molt ressò seran les que podran comptar amb un bon número d’inscrits.

Ara toca ser molt fort, més fort que els altres, això és la guerra! Per tant, ens hem de reinventar, buscar solucions, noves idees que facin de la nostra cursa una gran cita.

x