El dia de Sant Jordi em van regalar el llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet i tres dies després ja quasi me l’he llegit, enganxa molt. Estic sorprès per la qualitat dels texts, fins al punt que penso que hi ha un negre al darrera aquesta narrativa tant perfecte, o potser vaig errat i en Kilian a més de córrer com una autentica màquina, també domina l’art de l’escriptura. Si és així, que em perdoni per dubtar de la seva capacitat literària.
El que no es pot negar, és que en Kilian admira i estima la natura, es nota quan descriu a la perfecció els meravellosos paisatges que recorre per tot el mon, així com les vivències personals explicades amb tot detall. Cal remarcar que no dóna consells, ni trucs, ni explica les tècniques que utilitza per estar en tant bona forma, tot el llibre va dels sentiments i les sensacions que sent al córrer, del gran esforç mental que fa per superar els moments de màxim patiment durant les duríssimes curses o els reptes que es proposa.
El recomano a qualsevol persona que faci esport, la motivació que dóna fa que algunes vegades, mentre el llegia, he agut de parar, posar-me el pantalon curt i les bambes i anar-me’n a córrer una estona per fer passar el “mono”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada